lunes, enero 30, 2006

Tocant les estrelles


Si la visita al barri dels artistes em va deixar encantat.....Just abans de marxar vaig trobar el meu lloc....Allà em perdria jo.....






Un indret on estas moooooolt a prop de les estrelles un lloc, on ni el fred que feia ni el vent ni res, podia restar la màgia d’aquell lloc....Un indret on tens 360º de vistes, on sembla que si aixeques la mà puguis tocar les estrelles, un lloc que sense voler somies, recordes, somrius i sobretot disfrutes de la màgia que transmet....
Jo només us puc ensenyar una foto, pero mai podré descriure la màgia que despren i el que se sent desde aquestes altures....

Els encants i els encantats

Realment hi han indrets en aquest món on passejes, observes i t’adones que estas realment amb la boca oberta, observant tot l’encant que despren el lloc.
Si, si si.....escric aquest post per fer-te dentetes....per dir-te que vaig fer una volteta al teu barri...aquell barri que et perdries....I saps que?????Es el matreix barri que el de me germana, així que el dia que us perdeu, us trobare les dos allà...sentades fent un cafetó i observant a tots els artistes??? Saps de que parlo ja????




I us entenc perfectament....entenc perquè us perdrieu en aquest barri...Realment te un encant especial...es respira a l’aire i només arribar ja saps que es tracta d’un indret on el temps sembla que no hagi passat....





Volia dedicar-te aquest post perque se que realment t’agradarà i per dir-te que si algun dia ens tornem a trobar pel món, és possible que ens creuem per aquests carrers plens d’encant....Perque jo, hi tornaré...

Hay dos grupos: los tontos y mi hermana...!!!!





Hi han caps de setmana i caps de setmana....i aquest ha estat un cap de setmana de somni...Tot ha sortit rodó i no puc demanar res més.
Divendres vaig arribar a la ciutat de la llum ...Visites i mes visistes a una ciutat que te un encant especial, una ciutat que està tot fet a lo gros...Grans monuments, grans jardins i sobretot una ciutat que per la nit sembla que desperti.
A mes amb un encant afegit, la visita la vaig fer amb la meva germaneta...Caminar i perdrens per la ciutat de l’amor amb la germaneta ha estat per mi una experiència realment inexplicable....
Després vam guanyar un partit difícil e importantíssim, que ens permet seguir somiant per cumplir els nostres objectius. Un partit d’aquells que té tots els alicients per enganxar-te a aquest esport. Gols, mes gols, un joc instens i fins i tot dur en certes parts del partit.
Però el més important....tres punts més a una pista dificil.
Res més, se que tampoc descobreixo res, però dir que si mai voleu fer una escapada i no teniu destí, a París podeu trobar tot el que busqueu...He quedat encantat per aquest cap de setmana. Ràpid, intens i ben acompanyat. Cert que es la ciutat de l’amor, i fer-l’ho amb la teva parella ha de ser molt romàntic, pero en el cas de que no en tinguis, la germaneta ha estat la companya perfecte per fer aquesta escapada....






Meri un cap de setmana genial al teu costat.
Una ciutat on les fotos es converteixen en postals....sinó opineu vosaltres mateixos.

viernes, enero 27, 2006

Las alas son para volar

Aqui us deixo un conte que m'ha agradat molt...

..Y cuando se hizo grande, su padre le dijo:
- Hijo mío, no todos nacen con alas. Y si bien es cierto que no tienes obligación de volar, me parece que sería penoso que te limitaras a caminar, teniendo las alas que el buen Dios te ha dado.
- Pero yo no sé volar - contestó el hijo.
- Es verdad... - dijo el padre y caminando lo llevó hasta el borde del abismo en la montaña.
- Ves, hijo, este es el vacío. Cuando quieras volar vas a pararte aquí, vas a tomar aire, vas a saltar al abismo y extendiendo las alas, volarás.
El hijo dudó:- ¿Y si me caigo?
- Aunque te caigas no morirás, sólo algunos machucones que te harán más fuerte para el siguiente intento - contestó el padre.
El hijo volvió al pueblo, a sus amigos, a sus pares, a sus compañeros con los que había caminado toda su vida. Los más pequeños de mente le dijeron:
- ¿Estás loco? ¿Para qué? Tu viejo está medio zafado... ¿Qué vas a buscar volando? ¿Por qué no te dejas de pavadas? ¿Quién necesita volar?
Los más amigos le aconsejaron:
- ¿Y si fuera cierto? ¿No será peligroso? ¿Por qué no empiezas despacio? Prueba tirarte desde una escalera o desde la copa de un árbol, pero... ¿desde la cima?
El joven escuchó el consejo de quienes lo querían. Subió a la copa de un árbol y, con coraje, saltó... Desplegó las alas, las agitó en el aire con todas sus fuerzas pero igual se precipitó a tierra...
Con un gran chichón en la frente, se cruzó con su padre:
- ¡Me mentiste! No puedo volar. Probé y ¡mira el golpe que me di! No soy como tú. Mis alas sólo son de adorno.
- Hijo mío - dijo el padre - Para volar, hay que crear el espacio de aire libre necesario para que las alas se desplieguen. Es como para tirarse en un paracaídas, necesitas cierta altura antes de saltar.
Para volar hay que empezar corriendo riesgos.
Si no quieres, quizás lo mejor sea resignarse y seguir caminando para siempre.

Jorge Bucay..Déjame que te cuente

lunes, enero 23, 2006

FELIç ANIVERSARI

Aquest mati, quan millor estava dormint m'ha sonat el movil...Primer he pensat que em trucaven, despres he deduit que era un sms..Cap de les dos opcions era la bona....l'alarma??? ummmm si desde que estic a Coutras no le programat....Res que he tingut que sortir del llit i agafar el movil per la curiositat...I quina ha estat la meva sorpresa???? Sere burro...em vaig posar una nota a l'agenda molt aviat i aquest mati m'ha despertat el teu aniversari.....
He tingut la tentacio de seguir dormint...tot just eren quarts de deu...;) Pero me llevat...He anat a comprar el diari i he passat just pel costat de les postals d'aniversari...Tot d'una he pensat: Compre'n una i enviali....Us podreu creure que no tinc la seva direccio ni en tinc ni idea de quin numero ni carrer es????....Juas juas juas...Nomes ens pot passar a nosaltres...Per tant el següent que he fet es pagar el diari solsament i marxar...Pel cami he pensat....truca a l'Ivette i demana la direccio...(no crec que me la dongui malament ;) ) Pero no... massa rebuscat...
Anava a enviar-l'hi un missatge, pero amb allo de despres l'envio ja son les 4 de la tarda i encara no no li he dit res....De fet un missatge...que fred no??? i una trucada....amos a ver Cangdenaaà...pos va ser que no....
Un mail he pensat....i si es una bona opcio... pero que collons que s'enteri tot kiski que avui ets una mica mes gran...Aixi que aqui em teniu... desitjant un MOLT bon aniversari a algu MOLT gran...i no gordo no...he dit GRAN....lo de gordo m'ho guardo pel Messenger jejejje...
En definitiva, que no tindre la sort de veure aquest personatge avui, ni fins d'aqui bastant de temps, aixi que si el veieu vosaltres pel carrer li feu una abraçada de part meva i un petonet...Sin mariconeos...i les noies no us aprofiteu de que l'angel ha dit que un peto de part seva...que me lo coma yo aun lo aguantan....
Res mes....Berru....que t'estimo molt cosa que ja ho saps... que espero que pasis un bon dia d'aniversari....que et provin els 25 i recorda... cuidado amb el 2006....
Queden penden dos festes grosses... mis 26 y tus 25....
Fins aviat

martes, enero 17, 2006

Sorpres....

Arribo a casa cansat d'un entrenament fisic i força pesat...sopo rapidament perque no tinc ni ganes de cuinar, obro una cerveceseta fresca d'aquelles que et veus d'un "trago" m'encenc un cigarro i obro el mail...aquest es el millor moment del dia sens dubte... I txan txan..noticies de la gent. Pero avui ,no es precisament un dels millors mails que esperes rebre. El rellegeixo i potser penso que hi ha part de rao en el mail.
Perque aquest post.??? no vull ser rebuscat ni tampoc espero grans comentaris.. Voldria aclarar sense mes que per mi un post es simplement una vomitada de paraules que en aquell moment et passa pel cap, ja sigui de records, ja sigui de moments viscuts o simplement el que estic visquent en aquell precis moment.. No pretenc guanyar-me el cor de ningu, ni fer enemics. No escric per donar consells, ni tant sols per rebren...escric perque m'agrada, escric per desfogar-me.
Si, potser es cert que he escrit mes d'algu que no pas d'altres, pero es simplement perque m'ha sortit aixi i tambe perque se que aquesta gent s'entreten a llegir-te i els hi agrada llegir.
No m'avergonyeixo de res ni de ningu, no te res a veure que hi surti el nom o no en el post.
Se que els meus pares llegeixen blog i ni tant sols els hi he dedicat un post, i no sera perque no me'ls estimi, es simplement per allo de: ja escriure... i pasen els dies, o simplement perque no trobes les paraules necessaries per fer-ho tal i com ho sents. No soc profesional en la materia i no sempre se expressar-me i dir tot el que penso correctament.
Tota aquesta parrafada l'escric per dir que no sortir en primera persona en un post, no vol dir que m'avergonyeixi de tu, ni molt menys. Que no hagi escrit, que em va arribar un paquet teu que em va fer molta il.lusio, com ja et vaig dir, no vol dir que m'avergonyeixo. Es cert que em compartit durant molt de temps moltes coses, es cert que moltes les hem passat junts...i torno a repetir-ho no m'avergonyeixo. Pero tampoc ens enganyem, mai em tingut el rol d'escriure'ns, de dir-nos com ens sentim amb una carta, amb escrits...Amb altres persones si...Segurament amb tu amb una trucada ho em sol.lucionat...en canvi amb altres persones no ens truquem. Pero no per aixo deixen de ser mes o menys importants, un post es un post una trucada es una trucada.
I tu, em parles de detalls trucar el dia 31 no es un detall, trucar el dia 5 no es un detall...Potser no es un post, fins i tot, es potser una mica mes personal.
En definitiva, dir-te que mai m'he avergonyit de tu, sempre t'he defensat quan t'ho has guanyat. Possiblement algun cop no he actuat correctament amb tu i aqui et demano disculpes.
Simplement i per despedir-me dir-te: encara que no hagi sortit el teu nom, encara que estigui lluny, encara que els temps estiguin cambiant; tot el que em viscut ho em disfrutat i no necessito posts i no hauria ni d'escriure aixo, hauries de saber que mai m'avegonyire de tu.

per tu Mar...

Un petonas molt gran

Que bien me sientan los 26....

Bon dia a tothom....
Amb un somriure d'orella a orella em disposo a escriure el post...I perque us preguntareu???o no...
Be, perque ahir em vaig envellir un xic mes, ja en van 26. No se si ben portats o mal portats pero si que ben disfrutats...Aquest ha estat un aniversari peculiar, fora de casa i lluny dels meus, pero no per aixo un mal aniversari...Al contrari, he tingut una nova experiencia. Un aniversari diferent. La gent d'aqui s'ha portat de puta mare amb mi, em van venir a despertar, em van portar a dinar, va caure algun que altre regalet i em van fer sentir un xic especial, cosa que s'agraeix. Els meus nanus petits, juntament amb els papes em van preparar un pastis sorpresa i vaig poder bufar les espelmes..Possiblement el detall que millor recordare. Molt bona gent...
I a tots els altres, a la gent de Mataro...Moltes gracies per recordar, per la trucada, pel mail, pel sms, pel messenger...ahhhh si, a la despistada que el 17 de gener et felicita i a sobre et desperta...jejejej...no en tenia cap dubte que t'en descuidaries...de veritat m'ha fet molta il.lusio...una felicitacio de SIETE HORAS....jejjejej molt original....mooooolt bo.....un gran detall.....
He trobat a faltar a la mama despertant-me i estirant-me les orelles...al papa, i como no a la germaneta..Que per cert...Meri nos vemos en la Torre Eiffel...com mola...aixo si que sera una celebracio diferent....Pero tot i trobar a faltar...va ser un aniversari cool...com diren aqui...
Jordi...ja no tenim secrets ehhhhh.... aprofito per donar-te les gracies tb pel teu mail.. i a veure quan t'apuntes a venir que t'estic esperant. Per cert, anda que no sabes nada amb la companyera de viatge que t'has buscat....si si si...quin perill vosaltres dos junts..juas juas juas....El mon s'ha tornat boig i m'encanta...
Res mes, que com podeu veure, estic molt content...tot i que m'hagin despertat aviat..(eren les 10:00h) juas juas juas....Pero hi ha gent que te el do de fer-te somriure...
Per cert...aneu amb cuidado amb el 2006, diuen que sera un any perillos, que hi ha una passa, i es molt contagiossa...es veu que es l'any del matrimoni...vigileu que no us atrapi..que despres no es cura....bueno potser si...pero queden secuelas..jejejej....
Merci per enrecordar-vos de mi...va ser un molt bon dia...
GROS GROS BISOU....

domingo, enero 08, 2006

SOMNIS

Un amic m'ha demanat que l'hi deixes escriure un post, aixi que aqui el teniu:

Bon dia a tothom...Em dic.... be, digueu-me PETIT...Sere breu, nomes volia fer un comentari sobre els somnis.
Qui no ha o te un somni? Qui no ha escoltat mai una canço que parli dels somnis?
Penso que no hi ha res mes bonic que tenir algun somni, lluitar per ell i disfrutar-l'ho tant com sigui possible. Aixo si, sense oblidar mai que com el seu nom indica, SOMNIS sempre seran.
Per sort encara queda gent que mira enlaire i veu algo mes que estrelles, perque jo us puc assegurar que dins de cada estrella hi ha algu cuidant dels vostres somnis...I llavors sabreu entendre la gent que somriu quan mira les estrelles...
Per desgracia, no sempre els somnis es faran realitat, pero del ben cert, es que de cada somni en treuras alguna realitat que tambe s'ha de disfrutar...
Be, no em voldria allargar massa, nomes recordar que somiar no te edat... com diu en Quintana... "lluita pels teus somnis, no els deixis escapar, abaraça'ls, fes que siguin teus...no tinguis por"
Us dessitjo els millors somnis, i sobretot us dessitjo que sapigueu disfrutar-los...
Ara haig de marxar...la meva estrella m'espera...que encara tinc un somni per cuidar...

Je t'attendrai toujours dans les étoiles

martes, enero 03, 2006

Comencem el 2006 de la millor manera...

Entre disgustos i alegries, he posat fi a aquest 2005. Els darrers dies visquent un bon nadal amb la familia i unes bones festes amb els amics......
Pero aquest cop he començat l'any amb gent nova i costums diferents..... Que raro no fer un cap d'any sense les dotze campanades? Seran simples aquests francesos que donen les 00:00h i es comencen a fer petons.....Pero on esta aquella boca plena de raim? i equivocar-se amb els quarts??? Res aqui piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii son las 00:00h Bon anne....i tomar por culo...Pos noooooooo.... raim no n'hi havia, pero vaig tenir que buscar una solucio......i com que el vi esta fet de raim.....pos ala 12 vasos de vi i clar despres em va semblar el millor cap d'any que he passat en molt de temps...I si, vaig passar un cap d'any de puta mare, em va faltar molta gent es cert, pero els que hi erem ho vam saber disfrutar...
Be espero que us ho passessiu la meitat de be que m'ho vaig passar jo, que ja sera molt....i ara ve la part de sempre, si us heu portat be els reis us portaran moltes coses, o millor dit allo de: los buenos van al cielo, los malos a todas partes......" No no, fem exemple, espero que tingueu un any 2006 ple de salut, sexe, alegries i bon ambient en tots els ambits i sobretot espero que ens seguim estimant com ara....o odiant una mica menos que l'any passat....
A tots....bon any i molta merdaaaaaaaaa.....

lunes, enero 02, 2006

aquelles nits que pots perdre fins i tot.........el cap Tamara el cap.....

Bon dia a tothom, despres d'un temps de desconeccio, aqui em teniu de nou per explicar alguna que altre batalleta que em ve de gust compartir....
Definitivament penso, que les millors nit i les millors festes, apareixen sempre de la manera mes insolita possible...
En un bar, deleitant-me com el meu......sin nombres numero dos, es tirava la birra per sobre per estar un xic despistat observant els encants (tatuats..... per un cigarro segons ella, per una obra d'art segons els altres) d'una xaia, va sortir la oportunitat d'anar a un concert... Son aquelles nits que et despistes, segurament provocat per l'alcohol, deixes passar les hores amb la bona companyia...Birres, mes birres, i un SI com a resposta, a veure muchachito...
Del concert mooooooooooolt a dir, una nit sense estres, divertida i amb la millor comapanyia. Vaig començar la tarda rient vaig acabar la nit rient i perque no dir-ho, vaig començar el dia rebent un somriure precios d'algu molt especial...Quant el dia se't fa curt, quant et falten hores al dia, es senyal que tot ha anat rodo.
Pots anar a veure el millor concert de U2 (que m'agraden que consti) al camp nou, pagar una burrada per veure llumetes de lluny.....i si es un bon concert, pero digueu-me agosserat, anar a un concert, a l'apolo, amb les xaies, amb el dropol, que et tirin birra per sobre i sobretot llevar-te el dia següent, amb la olor a birra, i amb el somriure als llabis...
Em va fa pensar... que per mi aixo es el millor regal de nadal que em podieu haver fet.....
Merci a les xaies per la vostre companyia...
Merci pau per les birres
I a tu Lula, simplement merci per entendrem sempre.....

Espero poder repetir molts concerts i nits com aquestes sempre....