Sorpres....

Arribo a casa cansat d'un entrenament fisic i força pesat...sopo rapidament perque no tinc ni ganes de cuinar, obro una cerveceseta fresca d'aquelles que et veus d'un "trago" m'encenc un cigarro i obro el mail...aquest es el millor moment del dia sens dubte... I txan txan..noticies de la gent. Pero avui ,no es precisament un dels millors mails que esperes rebre. El rellegeixo i potser penso que hi ha part de rao en el mail.
Perque aquest post.??? no vull ser rebuscat ni tampoc espero grans comentaris.. Voldria aclarar sense mes que per mi un post es simplement una vomitada de paraules que en aquell moment et passa pel cap, ja sigui de records, ja sigui de moments viscuts o simplement el que estic visquent en aquell precis moment.. No pretenc guanyar-me el cor de ningu, ni fer enemics. No escric per donar consells, ni tant sols per rebren...escric perque m'agrada, escric per desfogar-me.
Si, potser es cert que he escrit mes d'algu que no pas d'altres, pero es simplement perque m'ha sortit aixi i tambe perque se que aquesta gent s'entreten a llegir-te i els hi agrada llegir.
No m'avergonyeixo de res ni de ningu, no te res a veure que hi surti el nom o no en el post.
Se que els meus pares llegeixen blog i ni tant sols els hi he dedicat un post, i no sera perque no me'ls estimi, es simplement per allo de: ja escriure... i pasen els dies, o simplement perque no trobes les paraules necessaries per fer-ho tal i com ho sents. No soc profesional en la materia i no sempre se expressar-me i dir tot el que penso correctament.
Tota aquesta parrafada l'escric per dir que no sortir en primera persona en un post, no vol dir que m'avergonyeixi de tu, ni molt menys. Que no hagi escrit, que em va arribar un paquet teu que em va fer molta il.lusio, com ja et vaig dir, no vol dir que m'avergonyeixo. Es cert que em compartit durant molt de temps moltes coses, es cert que moltes les hem passat junts...i torno a repetir-ho no m'avergonyeixo. Pero tampoc ens enganyem, mai em tingut el rol d'escriure'ns, de dir-nos com ens sentim amb una carta, amb escrits...Amb altres persones si...Segurament amb tu amb una trucada ho em sol.lucionat...en canvi amb altres persones no ens truquem. Pero no per aixo deixen de ser mes o menys importants, un post es un post una trucada es una trucada.
I tu, em parles de detalls trucar el dia 31 no es un detall, trucar el dia 5 no es un detall...Potser no es un post, fins i tot, es potser una mica mes personal.
En definitiva, dir-te que mai m'he avergonyit de tu, sempre t'he defensat quan t'ho has guanyat. Possiblement algun cop no he actuat correctament amb tu i aqui et demano disculpes.
Simplement i per despedir-me dir-te: encara que no hagi sortit el teu nom, encara que estigui lluny, encara que els temps estiguin cambiant; tot el que em viscut ho em disfrutat i no necessito posts i no hauria ni d'escriure aixo, hauries de saber que mai m'avegonyire de tu.

per tu Mar...

Un petonas molt gran