UN MOLT BON RECORD

Dos anys... en terres girondines, a Coutras.. un depart accidentat... La fi d'un cicle que dificilment oblidaré... Molt bons records... bon hoquei, i bons amics... sobretot bons amics... No em vull deixar a ningu...començant per l'amic JEJE... que gran es... Loic, alias coño, Remi el meu germa adoptiu...Jean Mi i Christiane...els meus papes adoptius... molt de respecte.... Momo i Celine...grans veins i millors persones... NINI...la iaia adoptiva... el capi Negro.. i el golejador cirilo...vamos vamos... argentina... Renaud bon company d'apartament...vodka.. pel gos..evidentment...Ludovic papa cannard... Yoyo.. l'home de poques paraules... Coluche el gran bebe... Binbin....Arnaud..Tonio.. L'equip femení.... un bon any tots junts... Claudio el gran president.. Moltes hores junts, desplaçaments, sopars, festes... partides a la play ... Han fet d'aquests dos anys una gran experiència...una final de la copa de frança....un tercer lloc al campionat.. una champions league... Dos anys plens de records...i de gent que espero veure sovint....Si algu d'aquestes persones arriba a llegir això i sobretot ho arriba a entendre: Gràcies per aquests dos anys... han estat innolbidables...

AMB POQUES PARAULES

Deixar-ho tot per seguir els pasos d'algu que recorre la frança... Diu molt, moltíssim... Per, ella, per fer-me costat... escoltar-me, mimar-me, cuidar-me.... Sobretot per compartir les meves passions... Per tot el que em hagut de passar...I sobretot per tornar-me el somriure a la pista...

DE NOU

Feia un munt que no entrava al meu blog... i he vist que tothom a perdut una mica el fil d'escriure regularment... així que aquest cop, intentaré ser jo qui el reprengui...

Començaré per parlar una mica de la meva ubicació actual, per si algú m'havia perdut la pista.

Estic a Saint Brieuc..al nord de la frança es a dir a la Bretanya...

La veritat es una zona molt maca, ara el temps es una merda....plou sovint i el sol es veu en contades ocasions... Pero si arribes a acostumar-t'hi, val la pena....

Els Bretons...ummmmm..... ben especials com a gent, desconfiats i de poques paraules... Però una vegada aconsegueixes passar la barrera... son gent ben normal i acollidora....

Així que aqui començo un nou capítol...


un capítol bretó...