Aiiii amic meu.....

I ja van tres messos fora de casa....
I ara es quan t'adones de com costa fer amics. Coneguts, moltissims, cantitat de gent nova, pero ara no fa ni dos minuts que acabo de rebre una trucada d'una persona que m'estimo molt, i nomes amb 5 minuts a sabut veure molt mes del meu estat d'anim que no pas la gent que comparteix amb mi el dia a dia.....
La confiança no es pot donar, la confiança es guanya amb el temps i aqui encara no tinc ningu per dir-l'hi estic trist, estic content, estic anyorat, o simplement estic gilipolles. I es quan m'adono que trobo a faltar tota la meva gent. Aquella que segurament sense dir res ja sap com et sents.
Aqui comença a fer molt fred, ahir nevava i estavem tots tancats a casa, mirava per la finestre i ja veia les llums de nadal posades, i no ens enganyarem, son epoques segurament que estas molt mes sensible, els sentiments a flor de pell i la anyorança fa acte de presencia molt mes sovint de lo habitual. El record de la familia i els teus apareix en tot moment, pero per sort, segueixo estant de conya en la meva nova vida. I el que potser es convertiria en un sentiment de tristesa, per ara i que duri, es nomes un simple "m'anyoro" de no poder tenir aqui al meu costat a aquesta gent....
Nomes volia dir i recordar, que trobo a faltar una abraçada, una birra al bier-house, una nit al principal, una nit boja al privat clap o a on sigui, veure un partit del barça amb els amics, veure perdre el madrid (que ara es facil) amb en Paglito, un sopar amb els papes, una xerrada serie amb me germana.... Si sou dels que compartiu aixo amb mi, sabreu de sobres que us estimo...