xerrades banals pero necessaries...

Heu estat mai, hores i hores sentats en una taula, divulgan, filosofan de la vida i perque no dir-ho intentant arreglar el mon, sense arribar a bon port?????
Jo si, i es algo que m'encanta i trobo a faltar. Poder tenir aquelles xerrades llargues, sinceres, intentant buscar solucions que segurament mai arriben, o simplement xerrar per xerrar per desfogar-te d'una setmana laboral llarga i monotona.
Hi ha dos persones especialistes en compartir aquestes nits. Nits que comencen d'hora amb un bon sopar i acaben molt entrada la nit o en alguns casos, molt acabada la nit. Persones, que saben escoltar, persones que no et cohibeixen a dir el que sents ni el que penses, persones a qui pots confiar tot el que sents i deixes de sentir.
Aquelles xerrdes banals i fins i tot repetitives per parlar del que en aquells moments et ve de gust explicar o escoltar....Son aquelles nits magiques, que saps que el temps no fa acte de presencia, perque no tens pressa per res.
Nits en que arribes a casa, segurament, amb una cervesa de mes i amb un somriure estupid que defineix perfectament que la nit ha anat perfecte...
Son nomes aquestes dos persones, amb les que puc estar hores i hores parlant i discutint escoltant o fent que escoltes, i que mai mires el rellotge....
A aquestes dos persones, aquest dies us he trobat molt a faltar, perque tenia ganes de parlar....Tenia ganes de riure i tenia ganes de que m'escoltessin....

I nomes el fet de trobar-l'hos a faltar ja m'agrada....perque se que res ha canviat desde que vaig marxar....A aquestes dos persones.....

- berru, et deixo les claus de mataro... recorda apagar les llums cada nit....
- Marranaaaaaaa....no oblidis el somriure estupid jo ara mateix el tinc...