un munt de sensacions

Per primer cop despres de tres mesos, el passat cap de setmana vaig baixar per Mataro de nou. La nit abans haig de confesar que estava nervios, nomes el fet de retrobar-me amb la familia i els vells amics ja em provocava una inquietut. Una tonteria potser pensareu, pero no es tant facil com sembla viure lluny.
Pero la primera nit que vaig estar a Mataro, el neguit va desapareixer la familia i els amics seguien alla on els havia deixat.
Jo era dels que pensava que la distancia era sinonim a oblidar, pero despres d'aquest cap de setmana i gracies a una persona mooooolt moooooolt espcial he pogut veure, que la distancia el que fa es fer creixer encara mes els sentiments.
Durant aquest dies, la gent et parla molt clar, i potser et diu coses que mai abans t'havia dit, i jo em pregunto: Per que ens costa tant dir el que sentim quan estem a prop i es tant facil parlar quan saps que tardaras en veure aquesta persona?
Han estat pocs dies es cert... no he vist ha molta gent, nomes la justa i necessaria, la que tenia ganes de veure....pero sobretot puc dir, que amb la gent que he compartit aquest dies m'ha omplert moltissim i m'ha cargat de nou les piles per seguir el cami que he triat....
En fi....que es dificilment explicable les sensacions que tens quant tornes de nou a casa i el retrobament amb la gent que t'estimes.
Pero a tots els que em estat junts aquest finde...Merci nanos...