xerrades banals pero necessaries...

Heu estat mai, hores i hores sentats en una taula, divulgan, filosofan de la vida i perque no dir-ho intentant arreglar el mon, sense arribar a bon port?????
Jo si, i es algo que m'encanta i trobo a faltar. Poder tenir aquelles xerrades llargues, sinceres, intentant buscar solucions que segurament mai arriben, o simplement xerrar per xerrar per desfogar-te d'una setmana laboral llarga i monotona.
Hi ha dos persones especialistes en compartir aquestes nits. Nits que comencen d'hora amb un bon sopar i acaben molt entrada la nit o en alguns casos, molt acabada la nit. Persones, que saben escoltar, persones que no et cohibeixen a dir el que sents ni el que penses, persones a qui pots confiar tot el que sents i deixes de sentir.
Aquelles xerrdes banals i fins i tot repetitives per parlar del que en aquells moments et ve de gust explicar o escoltar....Son aquelles nits magiques, que saps que el temps no fa acte de presencia, perque no tens pressa per res.
Nits en que arribes a casa, segurament, amb una cervesa de mes i amb un somriure estupid que defineix perfectament que la nit ha anat perfecte...
Son nomes aquestes dos persones, amb les que puc estar hores i hores parlant i discutint escoltant o fent que escoltes, i que mai mires el rellotge....
A aquestes dos persones, aquest dies us he trobat molt a faltar, perque tenia ganes de parlar....Tenia ganes de riure i tenia ganes de que m'escoltessin....

I nomes el fet de trobar-l'hos a faltar ja m'agrada....perque se que res ha canviat desde que vaig marxar....A aquestes dos persones.....

- berru, et deixo les claus de mataro... recorda apagar les llums cada nit....
- Marranaaaaaaa....no oblidis el somriure estupid jo ara mateix el tinc...

Aiiii amic meu.....

I ja van tres messos fora de casa....
I ara es quan t'adones de com costa fer amics. Coneguts, moltissims, cantitat de gent nova, pero ara no fa ni dos minuts que acabo de rebre una trucada d'una persona que m'estimo molt, i nomes amb 5 minuts a sabut veure molt mes del meu estat d'anim que no pas la gent que comparteix amb mi el dia a dia.....
La confiança no es pot donar, la confiança es guanya amb el temps i aqui encara no tinc ningu per dir-l'hi estic trist, estic content, estic anyorat, o simplement estic gilipolles. I es quan m'adono que trobo a faltar tota la meva gent. Aquella que segurament sense dir res ja sap com et sents.
Aqui comença a fer molt fred, ahir nevava i estavem tots tancats a casa, mirava per la finestre i ja veia les llums de nadal posades, i no ens enganyarem, son epoques segurament que estas molt mes sensible, els sentiments a flor de pell i la anyorança fa acte de presencia molt mes sovint de lo habitual. El record de la familia i els teus apareix en tot moment, pero per sort, segueixo estant de conya en la meva nova vida. I el que potser es convertiria en un sentiment de tristesa, per ara i que duri, es nomes un simple "m'anyoro" de no poder tenir aqui al meu costat a aquesta gent....
Nomes volia dir i recordar, que trobo a faltar una abraçada, una birra al bier-house, una nit al principal, una nit boja al privat clap o a on sigui, veure un partit del barça amb els amics, veure perdre el madrid (que ara es facil) amb en Paglito, un sopar amb els papes, una xerrada serie amb me germana.... Si sou dels que compartiu aixo amb mi, sabreu de sobres que us estimo...

el hoquei a França

Mai m'hagues imaginat que el hoquei et pogues donar per viure fora de Catalunya...ni tant sols a Catalunya...pero no es aixi. Aquest estiu vaig rebre una trucada de Coutras per jugar i aqui em tenen. El que fins ara havia estat per mi un hobby, ara es la meva forma de viure, se que no pot dura gaire, pero qui diu que no a un parell d'anys aixi??????
En fi, justament aquest cap de setmana tenim el partit mes important, anem segons a la lliga a un punt del primer St Omer, i avui ens enfrontem a ells. Mai havia tingut presio per jugar un partit de hoquei, pero ara aqui es diferent la gent t'exigeix i es normal...
L'objectiu del club es classificar-nos per jugar la copa d'europa le temporada vinent i espero juntament amb l'equip poder-ho assolir. Per que a qui no li faria il.lusio jugar la copa d'europa?
En fi, classificar-nos passa per guanyar partits com el d'avui....

un munt de sensacions

Per primer cop despres de tres mesos, el passat cap de setmana vaig baixar per Mataro de nou. La nit abans haig de confesar que estava nervios, nomes el fet de retrobar-me amb la familia i els vells amics ja em provocava una inquietut. Una tonteria potser pensareu, pero no es tant facil com sembla viure lluny.
Pero la primera nit que vaig estar a Mataro, el neguit va desapareixer la familia i els amics seguien alla on els havia deixat.
Jo era dels que pensava que la distancia era sinonim a oblidar, pero despres d'aquest cap de setmana i gracies a una persona mooooolt moooooolt espcial he pogut veure, que la distancia el que fa es fer creixer encara mes els sentiments.
Durant aquest dies, la gent et parla molt clar, i potser et diu coses que mai abans t'havia dit, i jo em pregunto: Per que ens costa tant dir el que sentim quan estem a prop i es tant facil parlar quan saps que tardaras en veure aquesta persona?
Han estat pocs dies es cert... no he vist ha molta gent, nomes la justa i necessaria, la que tenia ganes de veure....pero sobretot puc dir, que amb la gent que he compartit aquest dies m'ha omplert moltissim i m'ha cargat de nou les piles per seguir el cami que he triat....
En fi....que es dificilment explicable les sensacions que tens quant tornes de nou a casa i el retrobament amb la gent que t'estimes.
Pero a tots els que em estat junts aquest finde...Merci nanos...

Coutras

Bon dia a tothom.....
Si Pepo si, al final me decidit, aqui em tens devant l'ordinador escribint una mica sobre la meva vida.
I per on començar? Doncs per Coutras....
Com he dit, per motius esportius em trobo jugant a hoquei a França, a Coutras mes concretament. I on esta Coutras? esta perdut en un cul de mon, es un petit poble al costat de Libourne i aprop de Bourdeaux es un poble molt petit, comparable amb Arenys de Munt, pel tipus de gent i de poble. La veritat es que m'hi sento molt a gust. Cert que l'idioma es una dificultat, i mes per a mi que soc negat per les llengües, pero amb una mica de voluntat i sobretot amb un parell de birres fresques et fas entendre........
Despres de tres mesos vivint fora de casa, sincerament puc dir a tota la gent que si mai te la oportunitat de tenir una aventura lluny de casa i de la gent de sempre es realment gratificant.
Aquesta regio de França es coneguda mondialment pels vins, a dreta i a esquerra tot son vinyes... No em posare a comparar pas els vins pero sincerament tenen molt bons vins. I el que si que haig de dir es que tenen una riquesa d'aigua impresionant, els rius van tots plens no com "la tordera" que es el que tenim mes a prop que no saps si es un riu o una riera.... En fi, que per molta aigua i bons vins que tinguin sempre trobare a faltar la MEVA Catalunya...Perque per molt de temps que passi fora, en el fons sempre sere un catalanet mes...i molt orgullos....