UN MOLT BON RECORD

Dos anys... en terres girondines, a Coutras.. un depart accidentat... La fi d'un cicle que dificilment oblidaré... Molt bons records... bon hoquei, i bons amics... sobretot bons amics... No em vull deixar a ningu...començant per l'amic JEJE... que gran es... Loic, alias coño, Remi el meu germa adoptiu...Jean Mi i Christiane...els meus papes adoptius... molt de respecte.... Momo i Celine...grans veins i millors persones... NINI...la iaia adoptiva... el capi Negro.. i el golejador cirilo...vamos vamos... argentina... Renaud bon company d'apartament...vodka.. pel gos..evidentment...Ludovic papa cannard... Yoyo.. l'home de poques paraules... Coluche el gran bebe... Binbin....Arnaud..Tonio.. L'equip femení.... un bon any tots junts... Claudio el gran president.. Moltes hores junts, desplaçaments, sopars, festes... partides a la play ... Han fet d'aquests dos anys una gran experiència...una final de la copa de frança....un tercer lloc al campionat.. una champions league... Dos anys plens de records...i de gent que espero veure sovint....Si algu d'aquestes persones arriba a llegir això i sobretot ho arriba a entendre: Gràcies per aquests dos anys... han estat innolbidables...

AMB POQUES PARAULES

Deixar-ho tot per seguir els pasos d'algu que recorre la frança... Diu molt, moltíssim... Per, ella, per fer-me costat... escoltar-me, mimar-me, cuidar-me.... Sobretot per compartir les meves passions... Per tot el que em hagut de passar...I sobretot per tornar-me el somriure a la pista...

DE NOU

Feia un munt que no entrava al meu blog... i he vist que tothom a perdut una mica el fil d'escriure regularment... així que aquest cop, intentaré ser jo qui el reprengui...

Començaré per parlar una mica de la meva ubicació actual, per si algú m'havia perdut la pista.

Estic a Saint Brieuc..al nord de la frança es a dir a la Bretanya...

La veritat es una zona molt maca, ara el temps es una merda....plou sovint i el sol es veu en contades ocasions... Pero si arribes a acostumar-t'hi, val la pena....

Els Bretons...ummmmm..... ben especials com a gent, desconfiats i de poques paraules... Però una vegada aconsegueixes passar la barrera... son gent ben normal i acollidora....

Així que aqui començo un nou capítol...


un capítol bretó...

COÑO

Hace dias que pensaba escribir un post para alguien que seguramente necesitará que le ayuden en la traducción de este texto, que no quiero escribir en francés porque ya va siendo hora que empieze a entenderlo...

Simplemente alguien que me ha abierto los brazos a su amistad y confianza, alguien que sabe escuchar y pasarlo bien, en definitiva alguien que lo puedes considerar como un amigo...De estos que solo puedes contar con los dedos de las manos....

.....i quinze

Com sempre, Les Santes, un mon a part…dies de festa, cervesa, xerrades, trobades inesperades...Poques novetats, poques cares noves...els de sempre, els que diuen allò de FENT SANTES... si senyor...Uns diuen que poca gent, altres diuen que com sempre...però de fet...tots els que hi haviem d’estar hi erem...Uns aguanten fins a mantinades, altres no hi arriben per cansansi o alcohol, altres treballen...en fi, la nostra festa...Aquella que sempre et porta moments destacables, algun que altre record...i més d’una borratxera..Frases memorables...QUE KIERÈÈÈÈ...ESKE xo soi de casa maravijaa...
M’agradaria mencionar el meu company de santes de fa molts anys...Paglito...l’aproximació destacable amb l’Ivette, sorprés però agradable…l’Spa i la seva motxila plena de benzina…les estrelles dels focs, el petit princep de la ruixada…
Com sempre allò que només pot passar per santes….I segurament es cert allò que molta gent m’ha dit, que estaba molt tranquil…Ho reconec… però…aquest any m’ha faltat algu molt especial per les santes…la meva nena no hi era…i vulguis o no vulguis quan tot son parelles…es troba molt a faltar…
En fi a tothom que les conegui…segur que ho haureu passat molt bé i als que no les conegueu...fins l’any que ve…
PD: per cert Jordi, només un dia però em va fer molta il.lusió veure’t….

colorin colorado, este cuento se ha acabado

Encara recordo el primer post que vaig escriure, i les pors que tenia de marxar. Pero ara, quin pal em fa tornar, tant que he decidit quedar-me un altre any mes per terres veines....
Aquest cap de setmana s'ha acabat la lliga, s'ha acabat un gran campionat...Ha costat lo seu, i les cames començaven a fer figa, pero quan el cos diu prou, el cor posa la resta...I si el premi, es la Champions League la temporada que ve, un ultim esforç valia la pena...
Resumin, despres de tot un any...Coutras acaba en 3era posicio, un podium ben merescut, que dona opcio a la lliga de campions. Hem arribat a les semifinals de la copa de França...I en Cirilito a part de ser papa, s'enporta el trofeu de maxim golejador....Una temporada genial, on he disfrutat com mai del hoquei...
En fi, que despres de kilometres i kilometres de desplaçaments, partits i un munt d'hores viscudes amb els companys, ja es horora d'unes vacances ben marescudes... Pero aquest post es sincerament per tot l'equip...
Coutrillons Coutrillons coutrillons.....
Allez les bleus

L'encant de barcelona

Aquest cap de setmana, vaig tenir que fer de guia turistic, i la veritat es que em va anar be a mi tb, perque quants cops heu passat per Barcelona i no us heu fixat be amb la ciutat? la veritat, es que podriem dir, almenys es la meva opinio, que podem gaudir d'una de les ciutats mes boniques d'europa i m'atreviria a dir del mon....Sincerament un plaer pels ulls passejar per les rambles, comprar al mercat de la boqueria, veure les fonts de montjuïc com prenen formes a ritme de la musica (llastima que no era de nit)... Les vistes desde la torre de collserola, recordar aquell barcelona 92 a l'estadi olimpic.
Veure el majestuos palau sant jordi i camp nou...Quedar-te amb la boca oberta veient la pedrera...Veure l'mpresionant Sagrada Familia...







Quedar-te atontat veient tots els mims de la Rambla... I quantes coses que ens vam deixar per veure....





I veure les senyeres penjades als balcons de les cases, em va recordar que per mi es un orgull ser catala, i que per molt bonic que trobi el pais vei... mai perdre el meu cor catala, que passejo amb molt d'orgull l'ase al cotxe per tot frança.... i quan em parlen de l'espanyol de Coutras.. sempre rectifico.. perdo el catala de coutras....

Volia tb recordar que passar pel mig de la plaça catalunya em va suposar volar al millor sant jordi... vaig somiar per uns instants....

I ara que s'acosta de nou us dessitjo el millor SANT JORDI a tothom.

Aquelles tradicions.....

Aquest cap de setmana ha estat un plaer culinari, per tots els que no conegueu el que es una calçotada us recomano que la tasteu... i mes si es la de la meva mare.... un dinar familiar de calçots i bacalla, un sopar de pa amb tomet i pernil, i un altre dinar de carn a la brassa del papa...collons quina cuina tenim a catalunya i com la trobava a faltar...Un post dedicat a la millor cuina del mon, la cuina simple, la mediterrania.. res d'aquest plats sofisticats que s'han posat tant de moda i que no en tinc res en contra... Pero a mi que no em treguin del pa amb tomaquet, d'un bon filet a la brassa... i si a sobre es amb bona companyia... ufff es la ostia...
Despres de molts de dies sense tastar els plats de la mama ha estat un plaer pel palada aquest finde... Papa no tinguis gelos... l'entrecotte estava de collons, torrat de fora cru de dintre i amb el seu punt de pebre....Que be que es menja a Ca l'Oliva (publicitat gratuita)
Mama i et pensaves que no vindria per la calçotada????? tu estas flipant, perque no me la perdo per res del mon....
Un petonas pels xefs de ca l'oliva
A m'en descuidava... i els bonyols.... ummmmmmmmm.....

Tornar a casa...

Pujar al cotxe, fer el viatje, arribar a casa sense que ningu ho sapiga, obrir la porta de casa i preguntar a la Mama que hi ha per dinar....Aixo es el que vaig fer aquest cap de setmana, una escapada a casa... passar un cap de setmana genial i gaudir un cop mes de la companyia dels meus....
Tornar a provar els exquisists menjars de la mama... xerrar amb el papa, sortir a fer birres amb la germaneta, deixar que la mama em mimes per uns dies, fer enfadar el papa, riure amb la germana, despentinar a la iaia, escoltar les tonteries del meu tiet, fer fotos amb la tieta... en definitiva passar un excel.lent dinar amb la familia es algo que quan no ho pots tenir cada dia, i quan tens la oportunitat de fer-ho encara ho valores mes.....
Acabes el dianar i.....retrobar-te amb tots els amics, en una discoteca, en un bar, es igual... el fet es retrobar per uns dies el que fins feia poc era la monotonia...
Nombrar de manera especial a la Lula, com t'he dit en el msn, gracies pel dissapte per ser-hi i per passar-ho de puta mare junts....Un petonas molt especial....
Pau, Pepo, Miriam, ... em tornat a riure... i m'encanta... amb alguns he parlat mes amb altres menos pero ja se sap...un cap de setmana no dona per mes...
+







I tb volia fer un comentari per algu que m'ha faltat...Floreta... merda un cop que baixo i no hi ets... me quedat amb les ganes de veure't i poder-te fer una abraçada...Ha estat una escapda genial, pero veure't l'hagues convertit en perfecte... T'he trobat a faltar...

A BIENTÔT MES AMIS

Que bueno que viniste

Algu que es casca 7h de carretera amb moto per venir-te a veure, o es que t'estima o es que li deus diners....i en aquest cas eren les dos coses... juas juas juas...
Algu que amb un cap de setmana es posa tota la gent a la butxaca es normal que el consideri especial...Doncs aixi va anar la historia d'aquest cap de setmana...Si el finde anterior va ser un PLAER d'amistat, aquest va ser una ORGIA d'amistad...Una de les persones que mes trobo a faltar...aquella amb qui has compartit el dia a dia... i ara no hi es tot el que voldries....
Tenir-l'ho mirant el partit desde on ningu ho ha pogut fer, va ser especial sentir desde la pista aquelles 4 tonteries que em feien jugar amb un somriure... Va portar aquella sort necessaria per guanyar 9-3 el partit i poguer disfrutar despres d'una bona nit de borratxera i celebracio...
Pau estas fatal al pro-evolution entrenat i torna a venir....ara, segueixes el teu ritme de birres i em mola veure que aixo no cambia...
Em vas revolucionar al personal, i sense baixar-te els pantalons....imagina't...estas invitat per tothom quan vulguis tornar....
I ja se sap... tu fes tranquil que la culpa sempre sera meva.....jejeje
Cuidat molt Paglito.... i espero que sempre que ens tornem a veure...seguim fent noves aventures per explicar..
Merci pel cap de setmana....per les birres i sobretot per deixar-me guanyar a la play...jejeje

Els plaers de l'amistat

Cap de setmana rodo el que vaig viure amb aquestes persones...Parella insolita de viatge que ni tant sols es conexia i van fer 800Km junts per venir-me a veure...Primer detall per tenir en compte......
Gent que et sap demostrar que encara que el temps pasi, l'amistat i les bones maneres no es perden, com dic en el titol, un plaer d'amistat.
Un week-end com deu mana, visita per la terra dels vins, em van donar aquella espenta necessaria per poder ajudar a l'equip a guanyar un partit dificil i classificar-nos per les semifinals de la COPA FRANçA, bones xerrades i sobretot demostrar-me que encara segueixen contant amb tu.....tot i que no saben jugar a cartes i els vaig guanyar....juas juas juas....
En fin, dos persones que es mereixen aquestes lineas i molt mes...

Jordi: Dos collons amb el que estas a punt de fer amb la teva, et dessitjo el millor , moltissima sort i espero que trobis el que busques en aquesta nova aventura que comences...Tot el que em vas dessitjar a mi quan vaig marxar... Ara t'ho dessitjo jo a tu... Se que les mariconades no et molen gaire.. Pero...te les mereixes.....Nos vemos en Suissa...I recorda...SOC DE VIC....

Miriam: T'enrecordes d'aquella canço....lo que pudo haber sido....jejejje...Una nit genial, em tocava una nit aixi, i ara que tota la gent que llegeix i comença a pensar malament, nosaltres dos sabrem que va ser una de plaer, plaer D'AMISTAD...Tot i que m'hagues agradat que t'enfadesis una mica amb mi...Em vas demostrar el que ja sabia.... ets de puta mare... I que entres en aquells pocs dits de la ma que serveixen per contar els bons amics....

L'aventura de viure fora comporta vaires coses....
Apendre a viure sol o en convivencia en el meu cas, cuinar... fer la casa...etc etc..Apendre una llengua nova, coneixer cantitad de gent i sobretot visitar i visitar llocs que segurament mai hagues conegut...
Fa uns blogs enrera us parlava de Paris i la seva magia pero pels qui no els hi agradi les grans ciutats, aqui us deixo un nom Dune de Pyla...increible indret de la natura...Diuen que la duna mes gran d'europa...No en tinc ni idea, pero el que si que us puc assegurar es que es un indret on realment val la pena perdre-s'hi..... ni romantic ni punyetes... simplement espectacular...


Opineu vosaltrs mateixos

La familia...

Quan reps una visita sempre fa il.lusio, pero si la visita en concret es la dels papes...es GENIAL...La setmana passada vaig tenir la mama i el papa al meu costat durant tota la setmana. I que us puc dir que no sapigueu??? Res...Una setmana genial dedicada als papes que no veia desde el desembre, visites, xerrades, cerveseta amb el papa..etc etc etc....Tenia moltes ganes d'un sopar amb ells, d'una bona sobretaula...Gracies pel dinar a l'entrecotte i al restaurant del passeig maritim d'Arcachon...es troben a faltar aquests dinars..
Llastima que no va poder ser complet del tot... normalment a taula som 4 pero aquest cop me germana no va poder venir...i es clar, la vam trobar a faltar. Un dinar familiar de 3 a casa meva no es el mateix...
No se si llegiran aixo o no, pero era la meva manera d'agraïr una visita espectacular, com sempre curta, pero intensa. Per que com tots sabreu...pots estar molt ben cuidat, pero els papes son els papes..i els que ells et poden donar no t'ho pot donar ningu...
Papa.... tenim una aposta pendent pel dia que vingui per Mataro...vam dir 8 veritat??? O ja no t'enrecordes???
Mama...Que be que cuines collons....jejeje....
Meri...que no hi erets, pero et vam trobar a faltar....
Que ja ho sabeu, i no em vull repetir que us trobo a faltar...
I com sempre, allo que deia en Pau en el seu post, que dificil se'ns fa dir a vegades cara a cara allo que pensem a la familia...Pero be, mes val mai que tard...Us estimo molt...

pd: Papa la foto que sortim tots no em deixa cargarla...ja en farem una altre....muaaa