Benvinguts

UN MOLT BON RECORD

2007-10-30T11:43:00.000+01:00

Dos anys... en terres girondines, a Coutras.. un depart accidentat... La fi d'un cicle que dificilment oblidaré... Molt bons records... bon hoquei, i bons amics... sobretot bons amics... No em vull deixar a ningu...començant per l'amic JEJE... que gran es... Loic, alias coño, Remi el meu germa adoptiu...Jean Mi i Christiane...els meus papes adoptius... molt de respecte.... Momo i Celine...grans veins i millors persones... NINI...la iaia adoptiva... el capi Negro.. i el golejador cirilo...vamos vamos... argentina... Renaud bon company d'apartament...vodka.. pel gos..evidentment...Ludovic papa cannard... Yoyo.. l'home de poques paraules... Coluche el gran bebe... Binbin....Arnaud..Tonio.. L'equip femení.... un bon any tots junts... Claudio el gran president.. Moltes hores junts, desplaçaments, sopars, festes... partides a la play ...

Han fet d'aquests dos anys una gran experiència...una final de la copa de frança....un tercer lloc al campionat.. una champions league... Dos anys plens de records...i de gent que espero veure sovint....Si algu d'aquestes persones arriba a llegir això i sobretot ho arriba a entendre: Gràcies per aquests dos anys... han estat innolbidables...

AMB POQUES PARAULES

2007-10-30T11:26:00.000+01:00

Deixar-ho tot per seguir els pasos d'algu que recorre la frança... Diu molt, moltíssim... Per, ella, per fer-me costat... escoltar-me, mimar-me, cuidar-me.... Sobretot per compartir les meves passions... Per tot el que em hagut de passar...I sobretot per tornar-me el somriure a la pista...

DE NOU

2007-10-30T11:03:00.000+01:00

Feia un munt que no entrava al meu blog... i he vist que tothom a perdut una mica el fil d'escriure regularment... així que aquest cop, intentaré ser jo qui el reprengui...

Començaré per parlar una mica de la meva ubicació actual, per si algú m'havia perdut la pista.

Estic a Saint Brieuc..al nord de la frança es a dir a la Bretanya...

La veritat es una zona molt maca, ara el temps es una merda....plou sovint i el sol es veu en contades ocasions... Pero si arribes a acostumar-t'hi, val la pena....

Els Bretons...ummmmm..... ben especials com a gent, desconfiats i de poques paraules... Però una vegada aconsegueixes passar la barrera... son gent ben normal i acollidora....

Així que aqui començo un nou capítol...

un capítol bretó...

COÑO

2006-08-01T00:09:00.000+02:00

Hace dias que pensaba escribir un post para alguien que seguramente necesitará que le ayuden en la traducción de este texto, que no quiero escribir en francés porque ya va siendo hora que empieze a entenderlo...

Simplemente alguien que me ha abierto los brazos a su amistad y confianza, alguien que sabe escuchar y pasarlo bien, en definitiva alguien que lo puedes considerar como un amigo...De estos que solo puedes contar con los dedos de las manos....

.....i quinze

2006-07-30T22:14:00.000+02:00

Com sempre, Les Santes, un mon a part…dies de festa, cervesa, xerrades, trobades inesperades...Poques novetats, poques cares noves...els de sempre, els que diuen allò de FENT SANTES... si senyor...Uns diuen que poca gent, altres diuen que com sempre...però de fet...tots els que hi haviem d’estar hi erem...Uns aguanten fins a mantinades, altres no hi arriben per cansansi o alcohol, altres treballen...en fi, la nostra festa...Aquella que sempre et porta moments destacables, algun que altre record...i més d’una borratxera..Frases memorables...QUE KIERÈÈÈÈ...ESKE xo soi de casa maravijaa...
M’agradaria mencionar el meu company de santes de fa molts anys...Paglito...l’aproximació destacable amb l’Ivette, sorprés però agradable…l’Spa i la seva motxila plena de benzina…les estrelles dels focs, el petit princep de la ruixada…
Com sempre allò que només pot passar per santes….I segurament es cert allò que molta gent m’ha dit, que estaba molt tranquil…Ho reconec… però…aquest any m’ha faltat algu molt especial per les santes…la meva nena no hi era…i vulguis o no vulguis quan tot son parelles…es troba molt a faltar…
En fi a tothom que les conegui…segur que ho haureu passat molt bé i als que no les conegueu...fins l’any que ve…
PD: per cert Jordi, només un dia però em va fer molta il.lusió veure’t….

colorin colorado, este cuento se ha acabado

2006-06-05T13:57:00.000+02:00

Encara recordo el primer post que vaig escriure, i les pors que tenia de marxar. Pero ara, quin pal em fa tornar, tant que he decidit quedar-me un altre any mes per terres veines....
Aquest cap de setmana s'ha acabat la lliga, s'ha acabat un gran campionat...Ha costat lo seu, i les cames començaven a fer figa, pero quan el cos diu prou, el cor posa la resta...I si el premi, es la Champions League la temporada que ve, un ultim esforç valia la pena...
Resumin, despres de tot un any...Coutras acaba en 3era posicio, un podium ben merescut, que dona opcio a la lliga de campions. Hem arribat a les semifinals de la copa de França...I en Cirilito a part de ser papa, s'enporta el trofeu de maxim golejador....Una temporada genial, on he disfrutat com mai del hoquei...
En fi, que despres de kilometres i kilometres de desplaçaments, partits i un munt d'hores viscudes amb els companys, ja es horora d'unes vacances ben marescudes... Pero aquest post es sincerament per tot l'equip...
Coutrillons Coutrillons coutrillons.....
Allez les bleus

L'encant de barcelona

2006-04-18T13:44:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, vaig tenir que fer de guia turistic, i la veritat es que em va anar be a mi tb, perque quants cops heu passat per Barcelona i no us heu fixat be amb la ciutat? la veritat, es que podriem dir, almenys es la meva opinio, que podem gaudir d'una de les ciutats mes boniques d'europa i m'atreviria a dir del mon....Sincerament un plaer pels ulls passejar per les rambles, comprar al mercat de la boqueria, veure les fonts de montjuïc com prenen formes a ritme de la musica (llastima que no era de nit)... Les vistes desde la torre de collserola, recordar aquell barcelona 92 a l'estadi olimpic.
Veure el majestuos palau sant jordi i camp nou...Quedar-te amb la boca oberta veient la pedrera...Veure l'mpresionant Sagrada Familia...

Quedar-te atontat veient tots els mims de la Rambla... I quantes coses que ens vam deixar per veure....

I veure les senyeres penjades als balcons de les cases, em va recordar que per mi es un orgull ser catala, i que per molt bonic que trobi el pais vei... mai perdre el meu cor catala, que passejo amb molt d'orgull l'ase al cotxe per tot frança.... i quan em parlen de l'espanyol de Coutras.. sempre rectifico.. perdo el catala de coutras....

Volia tb recordar que passar pel mig de la plaça catalunya em va suposar volar al millor sant jordi... vaig somiar per uns instants....

I ara que s'acosta de nou us dessitjo el millor SANT JORDI a tothom.

Aquelles tradicions.....

2006-04-18T13:18:00.000+02:00

Aquest cap de setmana ha estat un plaer culinari, per tots els que no conegueu el que es una calçotada us recomano que la tasteu... i mes si es la de la meva mare.... un dinar familiar de calçots i bacalla, un sopar de pa amb tomet i pernil, i un altre dinar de carn a la brassa del papa...collons quina cuina tenim a catalunya i com la trobava a faltar...Un post dedicat a la millor cuina del mon, la cuina simple, la mediterrania.. res d'aquest plats sofisticats que s'han posat tant de moda i que no en tinc res en contra... Pero a mi que no em treguin del pa amb tomaquet, d'un bon filet a la brassa... i si a sobre es amb bona companyia... ufff es la ostia...
Despres de molts de dies sense tastar els plats de la mama ha estat un plaer pel palada aquest finde... Papa no tinguis gelos... l'entrecotte estava de collons, torrat de fora cru de dintre i amb el seu punt de pebre....Que be que es menja a Ca l'Oliva (publicitat gratuita)
Mama i et pensaves que no vindria per la calçotada????? tu estas flipant, perque no me la perdo per res del mon....
Un petonas pels xefs de ca l'oliva
A m'en descuidava... i els bonyols.... ummmmmmmmm.....

Tornar a casa...

2006-04-18T12:47:00.000+02:00

Pujar al cotxe, fer el viatje, arribar a casa sense que ningu ho sapiga, obrir la porta de casa i preguntar a la Mama que hi ha per dinar....Aixo es el que vaig fer aquest cap de setmana, una escapada a casa... passar un cap de setmana genial i gaudir un cop mes de la companyia dels meus....
Tornar a provar els exquisists menjars de la mama... xerrar amb el papa, sortir a fer birres amb la germaneta, deixar que la mama em mimes per uns dies, fer enfadar el papa, riure amb la germana, despentinar a la iaia, escoltar les tonteries del meu tiet, fer fotos amb la tieta... en definitiva passar un excel.lent dinar amb la familia es algo que quan no ho pots tenir cada dia, i quan tens la oportunitat de fer-ho encara ho valores mes.....
Acabes el dianar i.....retrobar-te amb tots els amics, en una discoteca, en un bar, es igual... el fet es retrobar per uns dies el que fins feia poc era la monotonia...
Nombrar de manera especial a la Lula, com t'he dit en el msn, gracies pel dissapte per ser-hi i per passar-ho de puta mare junts....Un petonas molt especial....
Pau, Pepo, Miriam, ... em tornat a riure... i m'encanta... amb alguns he parlat mes amb altres menos pero ja se sap...un cap de setmana no dona per mes...
+

I tb volia fer un comentari per algu que m'ha faltat...Floreta... merda un cop que baixo i no hi ets... me quedat amb les ganes de veure't i poder-te fer una abraçada...Ha estat una escapda genial, pero veure't l'hagues convertit en perfecte... T'he trobat a faltar...

A BIENTÔT MES AMIS

Que bueno que viniste

2006-04-18T11:32:00.000+02:00

Algu que es casca 7h de carretera amb moto per venir-te a veure, o es que t'estima o es que li deus diners....i en aquest cas eren les dos coses... juas juas juas...
Algu que amb un cap de setmana es posa tota la gent a la butxaca es normal que el consideri especial...Doncs aixi va anar la historia d'aquest cap de setmana...Si el finde anterior va ser un PLAER d'amistat, aquest va ser una ORGIA d'amistad...Una de les persones que mes trobo a faltar...aquella amb qui has compartit el dia a dia... i ara no hi es tot el que voldries....
Tenir-l'ho mirant el partit desde on ningu ho ha pogut fer, va ser especial sentir desde la pista aquelles 4 tonteries que em feien jugar amb un somriure... Va portar aquella sort necessaria per guanyar 9-3 el partit i poguer disfrutar despres d'una bona nit de borratxera i celebracio...
Pau estas fatal al pro-evolution entrenat i torna a venir....ara, segueixes el teu ritme de birres i em mola veure que aixo no cambia...
Em vas revolucionar al personal, i sense baixar-te els pantalons....imagina't...estas invitat per tothom quan vulguis tornar....
I ja se sap... tu fes tranquil que la culpa sempre sera meva.....jejeje
Cuidat molt Paglito.... i espero que sempre que ens tornem a veure...seguim fent noves aventures per explicar..
Merci pel cap de setmana....per les birres i sobretot per deixar-me guanyar a la play...jejeje

Els plaers de l'amistat

2006-04-18T10:38:00.000+02:00

Cap de setmana rodo el que vaig viure amb aquestes persones...Parella insolita de viatge que ni tant sols es conexia i van fer 800Km junts per venir-me a veure...Primer detall per tenir en compte......
Gent que et sap demostrar que encara que el temps pasi, l'amistat i les bones maneres no es perden, com dic en el titol, un plaer d'amistat.
Un week-end com deu mana, visita per la terra dels vins, em van donar aquella espenta necessaria per poder ajudar a l'equip a guanyar un partit dificil i classificar-nos per les semifinals de la COPA FRANçA, bones xerrades i sobretot demostrar-me que encara segueixen contant amb tu.....tot i que no saben jugar a cartes i els vaig guanyar....juas juas juas....
En fin, dos persones que es mereixen aquestes lineas i molt mes...

Jordi: Dos collons amb el que estas a punt de fer amb la teva, et dessitjo el millor , moltissima sort i espero que trobis el que busques en aquesta nova aventura que comences...Tot el que em vas dessitjar a mi quan vaig marxar... Ara t'ho dessitjo jo a tu... Se que les mariconades no et molen gaire.. Pero...te les mereixes.....Nos vemos en Suissa...I recorda...SOC DE VIC....

Miriam: T'enrecordes d'aquella canço....lo que pudo haber sido....jejejje...Una nit genial, em tocava una nit aixi, i ara que tota la gent que llegeix i comença a pensar malament, nosaltres dos sabrem que va ser una de plaer, plaer D'AMISTAD...Tot i que m'hagues agradat que t'enfadesis una mica amb mi...Em vas demostrar el que ja sabia.... ets de puta mare... I que entres en aquells pocs dits de la ma que serveixen per contar els bons amics....

2006-03-23T17:21:00.000+01:00

L'aventura de viure fora comporta vaires coses....
Apendre a viure sol o en convivencia en el meu cas, cuinar... fer la casa...etc etc..Apendre una llengua nova, coneixer cantitad de gent i sobretot visitar i visitar llocs que segurament mai hagues conegut...
Fa uns blogs enrera us parlava de Paris i la seva magia pero pels qui no els hi agradi les grans ciutats, aqui us deixo un nom Dune de Pyla...increible indret de la natura...Diuen que la duna mes gran d'europa...No en tinc ni idea, pero el que si que us puc assegurar es que es un indret on realment val la pena perdre-s'hi..... ni romantic ni punyetes... simplement espectacular...

Opineu vosaltrs mateixos

La familia...

2006-03-21T17:18:00.000+01:00

Quan reps una visita sempre fa il.lusio, pero si la visita en concret es la dels papes...es GENIAL...La setmana passada vaig tenir la mama i el papa al meu costat durant tota la setmana. I que us puc dir que no sapigueu??? Res...Una setmana genial dedicada als papes que no veia desde el desembre, visites, xerrades, cerveseta amb el papa..etc etc etc....Tenia moltes ganes d'un sopar amb ells, d'una bona sobretaula...Gracies pel dinar a l'entrecotte i al restaurant del passeig maritim d'Arcachon...es troben a faltar aquests dinars..
Llastima que no va poder ser complet del tot... normalment a taula som 4 pero aquest cop me germana no va poder venir...i es clar, la vam trobar a faltar. Un dinar familiar de 3 a casa meva no es el mateix...
No se si llegiran aixo o no, pero era la meva manera d'agraïr una visita espectacular, com sempre curta, pero intensa. Per que com tots sabreu...pots estar molt ben cuidat, pero els papes son els papes..i els que ells et poden donar no t'ho pot donar ningu...
Papa.... tenim una aposta pendent pel dia que vingui per Mataro...vam dir 8 veritat??? O ja no t'enrecordes???
Mama...Que be que cuines collons....jejeje....
Meri...que no hi erets, pero et vam trobar a faltar....
Que ja ho sabeu, i no em vull repetir que us trobo a faltar...
I com sempre, allo que deia en Pau en el seu post, que dificil se'ns fa dir a vegades cara a cara allo que pensem a la familia...Pero be, mes val mai que tard...Us estimo molt...

pd: Papa la foto que sortim tots no em deixa cargarla...ja en farem una altre....muaaa

Week-end

2006-03-19T23:53:00.000+01:00

Hola de nou...
Despres de molts de dies desconectat del mon dels posts i de la vida mataronina en general, torno per explicar-vos un cap de setmana realment espectacular...
Aprofitant un cap de setmana lliure, sense partit i despres d'una setmana amb la visita dels papes (que aixo mereixera un post apart)...Aquest cap de setmana le dedicat per mi...Em marxat a la neu...Quin cap de setmana...niquel..com dirien aqui....
Solet, neu, bona companyia...una esquiada genial...Focs artificials per la nit, descent nocturn amb torxes...res a dir...
Anecdotes i mes anecdotes de la primera esquiada amb accent frances....
I quina anecdota???? doncs que uns espanyols m'han confos per frances.... ualaaaaaaa.....aixo comença a ser dur...
En fi que nomes volia donar senyals de vida i dir-hos a tots que estic de puta mare...
Un petonas inmens a tothom

Rareses

2006-02-06T16:45:00.000+01:00

Be Pepo, aqui tens els meu post sobre rareses....I per on començar????
La primera raresa, es que quan camino pel carrer no puc trepitjar els clavegarams o les sortides d'aire del metro, garages etc....I llavors es quan em podeu veure saltant pel carrer per no trepitjar-los. No em pregunteu per que, perque no ho se...pero es la primera raresa...
La segona evidentment es d'esport...Quan jugo un partit a sota la camiseta del partit porto alguna camiseta d'aquelles que s'en diuen de la sort....La tipica camiseta que et regala algu especial i saps que et portara sort...Durant molt de temps va ser una camiseta estripada i destrosada que em va regalar la Cris....Ara es una de MASIA que tambe em van regalar....
I la veritat es que poques rareses tinc mes....o be aixo es el que crec... potser volsaltres m'en sabreu trobar mes aixi que estic obert a comentaris....

Histories de cap de setmana!!!!

2006-02-05T19:17:00.000+01:00

Aprofitant que aquest cap de setmana no teniem partit vam optar per fer el que ja tocava desde feia molts dies….UNA BONA FESTA…..
Divendres vam anar a una discoteca i dissapte a una festa d’aniversari molt molt ben parida..
A veure…quan aneu al W.C. i el pipi es de color blanc (Pau i Pepo no rieu encara) vol dir que……efectivament ho heu adivinat …vol dir q el teu nivell d’alcoholemia es superior a lo normal….Doncs aquest ha estat el color de tot el cap de setmana en general….
Us podeu creure que aqui encara estan ballan la MACARENA en una discoteca ????…em vaig tenir que amagar…Mira que tenim bona musica espanyola…pos no Bisbal i la macarena…Pero be aixo es mereixeria un altre post sencer….
A lo que anavem...Divendres, una bona nit amb els petits de l’equip en Coluche (Gordo cabron) que va arrivar fent eSeS a casa seva…en Lionel (le persona mes timida que mai he conegut, pero un tros de pa) la Malvi i companyia…
Pero la nit bona estava per arribar…Dissapte…em van explicar : Nen, avui veuras realment l’esperit dels autentics quatre Coutrillones …I collons si el vaig veure, en Jose, Herve, Seb, Ludo…no van deixar ni l’aigua dels floreros espectacular nit…

La festa era la celebracio dels 18 anys d’un company de l’equip, una puesta de largo un xic especial… Com podeu veure, res de trajes de luces ni vestimenta cara… La festa estava enfocada al Pais Basc, per lligams familiars…Molt original..
Vestimenta blanca, fular vermell i tots en busca del Toro, no se pas si algu el va arribar a trobar…crec que com a molt alguna Vaquilla pero de Toro res de res…jejjejej
En fi , una festa realment divertida i ben disfrutada…
Res a dir del meu vei, el de la foto…Amoury …Que aquest migdia l’he anat a veure nomes per curiositat, volia veure la cara que tenia….I res a dir…que no us vulguin enganyar les resaques a França, son iguals que a Mataro…jjejejej
En fi que aquesta setmana haurem de posar-nos les piles i fer hores extre de bambes..jejejej...

Petons a tothommm

Tocant les estrelles

2006-01-30T16:32:00.000+01:00

Si la visita al barri dels artistes em va deixar encantat.....Just abans de marxar vaig trobar el meu lloc....Allà em perdria jo.....

Un indret on estas moooooolt a prop de les estrelles un lloc, on ni el fred que feia ni el vent ni res, podia restar la màgia d’aquell lloc....Un indret on tens 360º de vistes, on sembla que si aixeques la mà puguis tocar les estrelles, un lloc que sense voler somies, recordes, somrius i sobretot disfrutes de la màgia que transmet....
Jo només us puc ensenyar una foto, pero mai podré descriure la màgia que despren i el que se sent desde aquestes altures....

Els encants i els encantats

2006-01-30T16:24:00.000+01:00

Realment hi han indrets en aquest món on passejes, observes i t’adones que estas realment amb la boca oberta, observant tot l’encant que despren el lloc.
Si, si si.....escric aquest post per fer-te dentetes....per dir-te que vaig fer una volteta al teu barri...aquell barri que et perdries....I saps que?????Es el matreix barri que el de me germana, així que el dia que us perdeu, us trobare les dos allà...sentades fent un cafetó i observant a tots els artistes??? Saps de que parlo ja????

I us entenc perfectament....entenc perquè us perdrieu en aquest barri...Realment te un encant especial...es respira a l’aire i només arribar ja saps que es tracta d’un indret on el temps sembla que no hagi passat....

Volia dedicar-te aquest post perque se que realment t’agradarà i per dir-te que si algun dia ens tornem a trobar pel món, és possible que ens creuem per aquests carrers plens d’encant....Perque jo, hi tornaré...

Hay dos grupos: los tontos y mi hermana...!!!!

2006-01-30T16:06:00.000+01:00

Hi han caps de setmana i caps de setmana....i aquest ha estat un cap de setmana de somni...Tot ha sortit rodó i no puc demanar res més.
Divendres vaig arribar a la ciutat de la llum ...Visites i mes visistes a una ciutat que te un encant especial, una ciutat que està tot fet a lo gros...Grans monuments, grans jardins i sobretot una ciutat que per la nit sembla que desperti.
A mes amb un encant afegit, la visita la vaig fer amb la meva germaneta...Caminar i perdrens per la ciutat de l’amor amb la germaneta ha estat per mi una experiència realment inexplicable....
Després vam guanyar un partit difícil e importantíssim, que ens permet seguir somiant per cumplir els nostres objectius. Un partit d’aquells que té tots els alicients per enganxar-te a aquest esport. Gols, mes gols, un joc instens i fins i tot dur en certes parts del partit.
Però el més important....tres punts més a una pista dificil.
Res més, se que tampoc descobreixo res, però dir que si mai voleu fer una escapada i no teniu destí, a París podeu trobar tot el que busqueu...He quedat encantat per aquest cap de setmana. Ràpid, intens i ben acompanyat. Cert que es la ciutat de l’amor, i fer-l’ho amb la teva parella ha de ser molt romàntic, pero en el cas de que no en tinguis, la germaneta ha estat la companya perfecte per fer aquesta escapada....

Meri un cap de setmana genial al teu costat.
Una ciutat on les fotos es converteixen en postals....sinó opineu vosaltres mateixos.

Las alas son para volar

2006-01-27T15:57:00.000+01:00

Aqui us deixo un conte que m'ha agradat molt...

..Y cuando se hizo grande, su padre le dijo:
- Hijo mío, no todos nacen con alas. Y si bien es cierto que no tienes obligación de volar, me parece que sería penoso que te limitaras a caminar, teniendo las alas que el buen Dios te ha dado.
- Pero yo no sé volar - contestó el hijo.
- Es verdad... - dijo el padre y caminando lo llevó hasta el borde del abismo en la montaña.
- Ves, hijo, este es el vacío. Cuando quieras volar vas a pararte aquí, vas a tomar aire, vas a saltar al abismo y extendiendo las alas, volarás.
El hijo dudó:- ¿Y si me caigo?
- Aunque te caigas no morirás, sólo algunos machucones que te harán más fuerte para el siguiente intento - contestó el padre.
El hijo volvió al pueblo, a sus amigos, a sus pares, a sus compañeros con los que había caminado toda su vida. Los más pequeños de mente le dijeron:
- ¿Estás loco? ¿Para qué? Tu viejo está medio zafado... ¿Qué vas a buscar volando? ¿Por qué no te dejas de pavadas? ¿Quién necesita volar?
Los más amigos le aconsejaron:
- ¿Y si fuera cierto? ¿No será peligroso? ¿Por qué no empiezas despacio? Prueba tirarte desde una escalera o desde la copa de un árbol, pero... ¿desde la cima?
El joven escuchó el consejo de quienes lo querían. Subió a la copa de un árbol y, con coraje, saltó... Desplegó las alas, las agitó en el aire con todas sus fuerzas pero igual se precipitó a tierra...
Con un gran chichón en la frente, se cruzó con su padre:
- ¡Me mentiste! No puedo volar. Probé y ¡mira el golpe que me di! No soy como tú. Mis alas sólo son de adorno.
- Hijo mío - dijo el padre - Para volar, hay que crear el espacio de aire libre necesario para que las alas se desplieguen. Es como para tirarse en un paracaídas, necesitas cierta altura antes de saltar.
Para volar hay que empezar corriendo riesgos.
Si no quieres, quizás lo mejor sea resignarse y seguir caminando para siempre.

Jorge Bucay..Déjame que te cuente

FELIç ANIVERSARI

2006-01-23T15:58:00.000+01:00

Aquest mati, quan millor estava dormint m'ha sonat el movil...Primer he pensat que em trucaven, despres he deduit que era un sms..Cap de les dos opcions era la bona....l'alarma??? ummmm si desde que estic a Coutras no le programat....Res que he tingut que sortir del llit i agafar el movil per la curiositat...I quina ha estat la meva sorpresa???? Sere burro...em vaig posar una nota a l'agenda molt aviat i aquest mati m'ha despertat el teu aniversari.....
He tingut la tentacio de seguir dormint...tot just eren quarts de deu...;) Pero me llevat...He anat a comprar el diari i he passat just pel costat de les postals d'aniversari...Tot d'una he pensat: Compre'n una i enviali....Us podreu creure que no tinc la seva direccio ni en tinc ni idea de quin numero ni carrer es????....Juas juas juas...Nomes ens pot passar a nosaltres...Per tant el següent que he fet es pagar el diari solsament i marxar...Pel cami he pensat....truca a l'Ivette i demana la direccio...(no crec que me la dongui malament ;) ) Pero no... massa rebuscat...
Anava a enviar-l'hi un missatge, pero amb allo de despres l'envio ja son les 4 de la tarda i encara no no li he dit res....De fet un missatge...que fred no??? i una trucada....amos a ver Cangdenaaà...pos va ser que no....
Un mail he pensat....i si es una bona opcio... pero que collons que s'enteri tot kiski que avui ets una mica mes gran...Aixi que aqui em teniu... desitjant un MOLT bon aniversari a algu MOLT gran...i no gordo no...he dit GRAN....lo de gordo m'ho guardo pel Messenger jejejje...
En definitiva, que no tindre la sort de veure aquest personatge avui, ni fins d'aqui bastant de temps, aixi que si el veieu vosaltres pel carrer li feu una abraçada de part meva i un petonet...Sin mariconeos...i les noies no us aprofiteu de que l'angel ha dit que un peto de part seva...que me lo coma yo aun lo aguantan....
Res mes....Berru....que t'estimo molt cosa que ja ho saps... que espero que pasis un bon dia d'aniversari....que et provin els 25 i recorda... cuidado amb el 2006....
Queden penden dos festes grosses... mis 26 y tus 25....
Fins aviat

Sorpres....

2006-01-17T22:34:00.000+01:00

Arribo a casa cansat d'un entrenament fisic i força pesat...sopo rapidament perque no tinc ni ganes de cuinar, obro una cerveceseta fresca d'aquelles que et veus d'un "trago" m'encenc un cigarro i obro el mail...aquest es el millor moment del dia sens dubte... I txan txan..noticies de la gent. Pero avui ,no es precisament un dels millors mails que esperes rebre. El rellegeixo i potser penso que hi ha part de rao en el mail.
Perque aquest post.??? no vull ser rebuscat ni tampoc espero grans comentaris.. Voldria aclarar sense mes que per mi un post es simplement una vomitada de paraules que en aquell moment et passa pel cap, ja sigui de records, ja sigui de moments viscuts o simplement el que estic visquent en aquell precis moment.. No pretenc guanyar-me el cor de ningu, ni fer enemics. No escric per donar consells, ni tant sols per rebren...escric perque m'agrada, escric per desfogar-me.
Si, potser es cert que he escrit mes d'algu que no pas d'altres, pero es simplement perque m'ha sortit aixi i tambe perque se que aquesta gent s'entreten a llegir-te i els hi agrada llegir.
No m'avergonyeixo de res ni de ningu, no te res a veure que hi surti el nom o no en el post.
Se que els meus pares llegeixen blog i ni tant sols els hi he dedicat un post, i no sera perque no me'ls estimi, es simplement per allo de: ja escriure... i pasen els dies, o simplement perque no trobes les paraules necessaries per fer-ho tal i com ho sents. No soc profesional en la materia i no sempre se expressar-me i dir tot el que penso correctament.
Tota aquesta parrafada l'escric per dir que no sortir en primera persona en un post, no vol dir que m'avergonyeixi de tu, ni molt menys. Que no hagi escrit, que em va arribar un paquet teu que em va fer molta il.lusio, com ja et vaig dir, no vol dir que m'avergonyeixo. Es cert que em compartit durant molt de temps moltes coses, es cert que moltes les hem passat junts...i torno a repetir-ho no m'avergonyeixo. Pero tampoc ens enganyem, mai em tingut el rol d'escriure'ns, de dir-nos com ens sentim amb una carta, amb escrits...Amb altres persones si...Segurament amb tu amb una trucada ho em sol.lucionat...en canvi amb altres persones no ens truquem. Pero no per aixo deixen de ser mes o menys importants, un post es un post una trucada es una trucada.
I tu, em parles de detalls trucar el dia 31 no es un detall, trucar el dia 5 no es un detall...Potser no es un post, fins i tot, es potser una mica mes personal.
En definitiva, dir-te que mai m'he avergonyit de tu, sempre t'he defensat quan t'ho has guanyat. Possiblement algun cop no he actuat correctament amb tu i aqui et demano disculpes.
Simplement i per despedir-me dir-te: encara que no hagi sortit el teu nom, encara que estigui lluny, encara que els temps estiguin cambiant; tot el que em viscut ho em disfrutat i no necessito posts i no hauria ni d'escriure aixo, hauries de saber que mai m'avegonyire de tu.

per tu Mar...

Un petonas molt gran

Que bien me sientan los 26....

2006-01-17T12:35:00.000+01:00

Bon dia a tothom....
Amb un somriure d'orella a orella em disposo a escriure el post...I perque us preguntareu???o no...
Be, perque ahir em vaig envellir un xic mes, ja en van 26. No se si ben portats o mal portats pero si que ben disfrutats...Aquest ha estat un aniversari peculiar, fora de casa i lluny dels meus, pero no per aixo un mal aniversari...Al contrari, he tingut una nova experiencia. Un aniversari diferent. La gent d'aqui s'ha portat de puta mare amb mi, em van venir a despertar, em van portar a dinar, va caure algun que altre regalet i em van fer sentir un xic especial, cosa que s'agraeix. Els meus nanus petits, juntament amb els papes em van preparar un pastis sorpresa i vaig poder bufar les espelmes..Possiblement el detall que millor recordare. Molt bona gent...
I a tots els altres, a la gent de Mataro...Moltes gracies per recordar, per la trucada, pel mail, pel sms, pel messenger...ahhhh si, a la despistada que el 17 de gener et felicita i a sobre et desperta...jejejej...no en tenia cap dubte que t'en descuidaries...de veritat m'ha fet molta il.lusio...una felicitacio de SIETE HORAS....jejjejej molt original....mooooolt bo.....un gran detall.....
He trobat a faltar a la mama despertant-me i estirant-me les orelles...al papa, i como no a la germaneta..Que per cert...Meri nos vemos en la Torre Eiffel...com mola...aixo si que sera una celebracio diferent....Pero tot i trobar a faltar...va ser un aniversari cool...com diren aqui...
Jordi...ja no tenim secrets ehhhhh.... aprofito per donar-te les gracies tb pel teu mail.. i a veure quan t'apuntes a venir que t'estic esperant. Per cert, anda que no sabes nada amb la companyera de viatge que t'has buscat....si si si...quin perill vosaltres dos junts..juas juas juas....El mon s'ha tornat boig i m'encanta...
Res mes, que com podeu veure, estic molt content...tot i que m'hagin despertat aviat..(eren les 10:00h) juas juas juas....Pero hi ha gent que te el do de fer-te somriure...
Per cert...aneu amb cuidado amb el 2006, diuen que sera un any perillos, que hi ha una passa, i es molt contagiossa...es veu que es l'any del matrimoni...vigileu que no us atrapi..que despres no es cura....bueno potser si...pero queden secuelas..jejejej....
Merci per enrecordar-vos de mi...va ser un molt bon dia...
GROS GROS BISOU....

SOMNIS

2006-01-08T12:28:00.000+01:00

Un amic m'ha demanat que l'hi deixes escriure un post, aixi que aqui el teniu:

Bon dia a tothom...Em dic.... be, digueu-me PETIT...Sere breu, nomes volia fer un comentari sobre els somnis.
Qui no ha o te un somni? Qui no ha escoltat mai una canço que parli dels somnis?
Penso que no hi ha res mes bonic que tenir algun somni, lluitar per ell i disfrutar-l'ho tant com sigui possible. Aixo si, sense oblidar mai que com el seu nom indica, SOMNIS sempre seran.
Per sort encara queda gent que mira enlaire i veu algo mes que estrelles, perque jo us puc assegurar que dins de cada estrella hi ha algu cuidant dels vostres somnis...I llavors sabreu entendre la gent que somriu quan mira les estrelles...
Per desgracia, no sempre els somnis es faran realitat, pero del ben cert, es que de cada somni en treuras alguna realitat que tambe s'ha de disfrutar...
Be, no em voldria allargar massa, nomes recordar que somiar no te edat... com diu en Quintana... "lluita pels teus somnis, no els deixis escapar, abaraça'ls, fes que siguin teus...no tinguis por"
Us dessitjo els millors somnis, i sobretot us dessitjo que sapigueu disfrutar-los...
Ara haig de marxar...la meva estrella m'espera...que encara tinc un somni per cuidar...

Je t'attendrai toujours dans les étoiles

Comencem el 2006 de la millor manera...

2006-01-03T16:35:00.000+01:00

Entre disgustos i alegries, he posat fi a aquest 2005. Els darrers dies visquent un bon nadal amb la familia i unes bones festes amb els amics......
Pero aquest cop he començat l'any amb gent nova i costums diferents..... Que raro no fer un cap d'any sense les dotze campanades? Seran simples aquests francesos que donen les 00:00h i es comencen a fer petons.....Pero on esta aquella boca plena de raim? i equivocar-se amb els quarts??? Res aqui piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii son las 00:00h Bon anne....i tomar por culo...Pos noooooooo.... raim no n'hi havia, pero vaig tenir que buscar una solucio......i com que el vi esta fet de raim.....pos ala 12 vasos de vi i clar despres em va semblar el millor cap d'any que he passat en molt de temps...I si, vaig passar un cap d'any de puta mare, em va faltar molta gent es cert, pero els que hi erem ho vam saber disfrutar...
Be espero que us ho passessiu la meitat de be que m'ho vaig passar jo, que ja sera molt....i ara ve la part de sempre, si us heu portat be els reis us portaran moltes coses, o millor dit allo de: los buenos van al cielo, los malos a todas partes......" No no, fem exemple, espero que tingueu un any 2006 ple de salut, sexe, alegries i bon ambient en tots els ambits i sobretot espero que ens seguim estimant com ara....o odiant una mica menos que l'any passat....
A tots....bon any i molta merdaaaaaaaaa.....

aquelles nits que pots perdre fins i tot.........el cap Tamara el cap.....

2006-01-02T14:55:00.000+01:00

Bon dia a tothom, despres d'un temps de desconeccio, aqui em teniu de nou per explicar alguna que altre batalleta que em ve de gust compartir....
Definitivament penso, que les millors nit i les millors festes, apareixen sempre de la manera mes insolita possible...
En un bar, deleitant-me com el meu......sin nombres numero dos, es tirava la birra per sobre per estar un xic despistat observant els encants (tatuats..... per un cigarro segons ella, per una obra d'art segons els altres) d'una xaia, va sortir la oportunitat d'anar a un concert... Son aquelles nits que et despistes, segurament provocat per l'alcohol, deixes passar les hores amb la bona companyia...Birres, mes birres, i un SI com a resposta, a veure muchachito...
Del concert mooooooooooolt a dir, una nit sense estres, divertida i amb la millor comapanyia. Vaig començar la tarda rient vaig acabar la nit rient i perque no dir-ho, vaig començar el dia rebent un somriure precios d'algu molt especial...Quant el dia se't fa curt, quant et falten hores al dia, es senyal que tot ha anat rodo.
Pots anar a veure el millor concert de U2 (que m'agraden que consti) al camp nou, pagar una burrada per veure llumetes de lluny.....i si es un bon concert, pero digueu-me agosserat, anar a un concert, a l'apolo, amb les xaies, amb el dropol, que et tirin birra per sobre i sobretot llevar-te el dia següent, amb la olor a birra, i amb el somriure als llabis...
Em va fa pensar... que per mi aixo es el millor regal de nadal que em podieu haver fet.....
Merci a les xaies per la vostre companyia...
Merci pau per les birres
I a tu Lula, simplement merci per entendrem sempre.....

Espero poder repetir molts concerts i nits com aquestes sempre....

Les xaies i el night capture

2005-12-13T12:18:00.000+01:00

Em veig obligat a fer un blog….per dues persones que m’han aompanayat durant tot aquest cap de setmana….
Preparades ? Teniu engegat el NIGHT CAPTURE …. ???? Som-hi doncs ….
Dues xaies, si si dues….han visitat La France aquest cap de setmana, a una, la Tamara, no tenia el plaer de coneixer-la gaire, i val la pena fer-ho i l’altre xaia, la Lula…massa que la conec…Son dos persones de puta mare, amb una visio de la vida particular, amb uns conceptes que avegades tenim una mica arreconats.
Ha estat per mi tot un plaer, passejar, riure, xerrar i fer moltes birres amb aquestes dos persones.. Cert que les visites sempre s’agraeixien, pero aquesta m’ha fet una especial il.lusio, perque la visita de les xaies, es sinonim de passar-s’ho d’allo mes be.
I si a sobre ens porten sort pel partit (per la vostre informacio vam guanyar Coutras11 – Quimper2) que mes puc demanar…
En definitiva, agraïr-l’his a aquestes dos persones, especialment a la Lula, la seva vistia. M’ha encantat tenir-la aqui durant uns dies i compartir amb ella tota la meva nova vida. Perque una cosa us quedi clara, si mai veieu aquesta dona pel mon, pareu-vos i eslcolteu-la, val la pena fer-ho…
I per acabar dir, que recordar aquest cap de setmana sera sinonim a somriure….
Gracies xaies….

Lula, segueix somiant….

PD : em teniu a tot l’equip revolcionat. Tots em pregunten si tornareu a venir....ja ho dic jo ja, no es pot estar bona....jejejeje....I jo espero tornar-vos a veure per aqui...

PD: El cotxe glaçat, miro pel retrovisor i veig xaies a la finestre del darrera....Somric.....esteu sonades....

Em sap greu pels fills unics

2005-12-06T16:11:00.000+01:00

Una Germana...que dificil se'm fa parlar d'aixo, perque em fa por deixar-me coses importants, pero mes que mai es mereix aquest blog...
Me germana, es potser amb la persona que mes m'he barallat, discutit, i ens hem fet plorar. Tots hem estat petits i compartir no sempre es facil. Pero el mes important, es que em crescut junts i amb el pas del temps, les baralles s'han convertit en nits de festa, les dicusions en xerrades imprescindibles i els plors en somriures.

Pots parlar dels amics com a persones molt importants, pero me germana es algo mes que tot aixo. Se que mai em fallara, se que si la necessito alla estara, se que si ella parla l'haig d'escoltar. Per que? perque es la meva germana gran, perque els seus concells sempre son pel meu be i sobretot perque sempre m'ha respectat...
I ara vull dir-l'hi, que es una de les persones que mes trobo a faltar, perque la distancia no em deixa veure-la quan jo vull, pero que en el meu cor i en el meu sempre hi es molt present.
No olvidare mai, que un cop mes, en el meu primer partit en terres franceses, ella estava alla, com sempre, mai m'ha deixat sol. En tots els meus moments importants sempre ha estat present i amb aixo sobren les paraules...
I per anar acabant, sense anim d'ofendre als fills unics, que mereixen tot el meu respecte, vull dir que qui te un germa/na te un TRESOR...i suposo que molta gent m'entendra.

MERI: viu, disfruta, salta, corre, balla, riu, plora, aprofita el temps, fes realitat els teus somnis i projectes que tant em parlat, pero sobretot recorda que t'estimo i que encara que estigui lluny no oblidis de compartir tot aixo amb mi...

GRACIES PER TOT

si busques un amic
si no veus les coses clares
enrecorda't de mi
jo penso en tu
tu pensa en mi

Estigui on estigui, ja saps que hi sere si em necessites. I si em deixes demanar-te un favor, ho tinc molt clar...Cuida dels papes...

GROS GROS GROS BISOU

xerrades banals pero necessaries...

2005-11-29T17:01:00.001+01:00

Heu estat mai, hores i hores sentats en una taula, divulgan, filosofan de la vida i perque no dir-ho intentant arreglar el mon, sense arribar a bon port?????
Jo si, i es algo que m'encanta i trobo a faltar. Poder tenir aquelles xerrades llargues, sinceres, intentant buscar solucions que segurament mai arriben, o simplement xerrar per xerrar per desfogar-te d'una setmana laboral llarga i monotona.
Hi ha dos persones especialistes en compartir aquestes nits. Nits que comencen d'hora amb un bon sopar i acaben molt entrada la nit o en alguns casos, molt acabada la nit. Persones, que saben escoltar, persones que no et cohibeixen a dir el que sents ni el que penses, persones a qui pots confiar tot el que sents i deixes de sentir.
Aquelles xerrdes banals i fins i tot repetitives per parlar del que en aquells moments et ve de gust explicar o escoltar....Son aquelles nits magiques, que saps que el temps no fa acte de presencia, perque no tens pressa per res.
Nits en que arribes a casa, segurament, amb una cervesa de mes i amb un somriure estupid que defineix perfectament que la nit ha anat perfecte...
Son nomes aquestes dos persones, amb les que puc estar hores i hores parlant i discutint escoltant o fent que escoltes, i que mai mires el rellotge....
A aquestes dos persones, aquest dies us he trobat molt a faltar, perque tenia ganes de parlar....Tenia ganes de riure i tenia ganes de que m'escoltessin....

I nomes el fet de trobar-l'hos a faltar ja m'agrada....perque se que res ha canviat desde que vaig marxar....A aquestes dos persones.....

- berru, et deixo les claus de mataro... recorda apagar les llums cada nit....
- Marranaaaaaaa....no oblidis el somriure estupid jo ara mateix el tinc...

Aiiii amic meu.....

2005-11-29T16:40:00.000+01:00

I ja van tres messos fora de casa....
I ara es quan t'adones de com costa fer amics. Coneguts, moltissims, cantitat de gent nova, pero ara no fa ni dos minuts que acabo de rebre una trucada d'una persona que m'estimo molt, i nomes amb 5 minuts a sabut veure molt mes del meu estat d'anim que no pas la gent que comparteix amb mi el dia a dia.....
La confiança no es pot donar, la confiança es guanya amb el temps i aqui encara no tinc ningu per dir-l'hi estic trist, estic content, estic anyorat, o simplement estic gilipolles. I es quan m'adono que trobo a faltar tota la meva gent. Aquella que segurament sense dir res ja sap com et sents.
Aqui comença a fer molt fred, ahir nevava i estavem tots tancats a casa, mirava per la finestre i ja veia les llums de nadal posades, i no ens enganyarem, son epoques segurament que estas molt mes sensible, els sentiments a flor de pell i la anyorança fa acte de presencia molt mes sovint de lo habitual. El record de la familia i els teus apareix en tot moment, pero per sort, segueixo estant de conya en la meva nova vida. I el que potser es convertiria en un sentiment de tristesa, per ara i que duri, es nomes un simple "m'anyoro" de no poder tenir aqui al meu costat a aquesta gent....
Nomes volia dir i recordar, que trobo a faltar una abraçada, una birra al bier-house, una nit al principal, una nit boja al privat clap o a on sigui, veure un partit del barça amb els amics, veure perdre el madrid (que ara es facil) amb en Paglito, un sopar amb els papes, una xerrada serie amb me germana.... Si sou dels que compartiu aixo amb mi, sabreu de sobres que us estimo...

el hoquei a França

2005-11-20T02:30:00.000+01:00

Mai m'hagues imaginat que el hoquei et pogues donar per viure fora de Catalunya...ni tant sols a Catalunya...pero no es aixi. Aquest estiu vaig rebre una trucada de Coutras per jugar i aqui em tenen. El que fins ara havia estat per mi un hobby, ara es la meva forma de viure, se que no pot dura gaire, pero qui diu que no a un parell d'anys aixi??????
En fi, justament aquest cap de setmana tenim el partit mes important, anem segons a la lliga a un punt del primer St Omer, i avui ens enfrontem a ells. Mai havia tingut presio per jugar un partit de hoquei, pero ara aqui es diferent la gent t'exigeix i es normal...
L'objectiu del club es classificar-nos per jugar la copa d'europa le temporada vinent i espero juntament amb l'equip poder-ho assolir. Per que a qui no li faria il.lusio jugar la copa d'europa?
En fi, classificar-nos passa per guanyar partits com el d'avui....

un munt de sensacions

2005-11-19T20:23:00.000+01:00

Per primer cop despres de tres mesos, el passat cap de setmana vaig baixar per Mataro de nou. La nit abans haig de confesar que estava nervios, nomes el fet de retrobar-me amb la familia i els vells amics ja em provocava una inquietut. Una tonteria potser pensareu, pero no es tant facil com sembla viure lluny.
Pero la primera nit que vaig estar a Mataro, el neguit va desapareixer la familia i els amics seguien alla on els havia deixat.
Jo era dels que pensava que la distancia era sinonim a oblidar, pero despres d'aquest cap de setmana i gracies a una persona mooooolt moooooolt espcial he pogut veure, que la distancia el que fa es fer creixer encara mes els sentiments.
Durant aquest dies, la gent et parla molt clar, i potser et diu coses que mai abans t'havia dit, i jo em pregunto: Per que ens costa tant dir el que sentim quan estem a prop i es tant facil parlar quan saps que tardaras en veure aquesta persona?
Han estat pocs dies es cert... no he vist ha molta gent, nomes la justa i necessaria, la que tenia ganes de veure....pero sobretot puc dir, que amb la gent que he compartit aquest dies m'ha omplert moltissim i m'ha cargat de nou les piles per seguir el cami que he triat....
En fi....que es dificilment explicable les sensacions que tens quant tornes de nou a casa i el retrobament amb la gent que t'estimes.
Pero a tots els que em estat junts aquest finde...Merci nanos...

Coutras

2005-11-19T10:50:00.000+01:00

Bon dia a tothom.....
Si Pepo si, al final me decidit, aqui em tens devant l'ordinador escribint una mica sobre la meva vida.
I per on començar? Doncs per Coutras....
Com he dit, per motius esportius em trobo jugant a hoquei a França, a Coutras mes concretament. I on esta Coutras? esta perdut en un cul de mon, es un petit poble al costat de Libourne i aprop de Bourdeaux es un poble molt petit, comparable amb Arenys de Munt, pel tipus de gent i de poble. La veritat es que m'hi sento molt a gust. Cert que l'idioma es una dificultat, i mes per a mi que soc negat per les llengües, pero amb una mica de voluntat i sobretot amb un parell de birres fresques et fas entendre........
Despres de tres mesos vivint fora de casa, sincerament puc dir a tota la gent que si mai te la oportunitat de tenir una aventura lluny de casa i de la gent de sempre es realment gratificant.
Aquesta regio de França es coneguda mondialment pels vins, a dreta i a esquerra tot son vinyes... No em posare a comparar pas els vins pero sincerament tenen molt bons vins. I el que si que haig de dir es que tenen una riquesa d'aigua impresionant, els rius van tots plens no com "la tordera" que es el que tenim mes a prop que no saps si es un riu o una riera.... En fi, que per molta aigua i bons vins que tinguin sempre trobare a faltar la MEVA Catalunya...Perque per molt de temps que passi fora, en el fons sempre sere un catalanet mes...i molt orgullos....